L’orquestra ADDA Simfònica Alicante presenta un programa vibrant i emotiu a la Sala Ruperto Chapí, amb dues joies del repertori orquestral camerístic que combinen l’elegància barroca i la calidesa romàntica.
Tot i estar separades per més d’un segle, aquestes dues obres mestres comparteixen una capacitat única per emocionar i connectar amb el públic. La precisió barroca de Bach i l’expressivitat romàntica de Dvořák prometen una vetlada inoblidable a la Sala Ruperto Chapí. Deixeu-vos endur per la música!
…
Programa:
Johan Sebastian Bach,
Suite Orquestral núm. 3 en Re major, BWV 1068 24:00
(Arr. Jordi López)
I. Ouverture 10:00
II. Air 05:00
III. Gavotte 04:00
IV. Bourrée 01:30
V. Gigue 03:30
Pausa 15:00
Antonín Dvořák,
Serenata per a cordes en Mi major, Op.22, B. 52 29:00
I. Moderato 05:00
II. Tempo di Valse 07:00
III. Scherzo vivace 05:00
IV. Larghetto 06:00
V. Finale. Allegro vivace 06:00
…
NOTAS AL PROGRAMA:
Johann Sebastian Bach
Suite Orquestral núm. 3 en Re major, BWV 1068
Aquesta suite, composta cap al 1730, és una de les obres més cèlebres de Bach, plena de vitalitat i refinament barroc. Orquestrada per a vents i continu, i adaptada per a l’ocasió, destaca pel seu caràcter festiu i la seua meticulosa estructura. El moviment més conegut, l’Ària (o Air), és una melodia etèria i contemplativa que flueix amb una serenitat hipnòtica, contrastant amb l’energia de l’obertura inicial i les danses posteriors com la Gavotte i la Gigue. Escoltar aquesta suite és com passejar per un saló cortesà del segle XVIII, on la música equilibra la majestuositat amb la intimitat.
Curiositat: L’Ària d’aquesta suite s’ha convertit en un ícone universal, apareixent en pel·lícules, anuncis i moments d’introspecció, demostrant l’encant atemporal de Bach.
Antonín Dvořák,
Serenata per a cordes en Mi major, Op. 22, B. 52
Escrita el 1875, aquesta serenata és una de les obres més càlides i encantadores de Dvořák, impregnada del seu amor per les melodies populars bohèmies. Composta per a orquestra de cordes, els seus cinc moviments destil·len lirisme i espontaneïtat, des de l’apressant Moderato inicial fins al brillant Finale. L’obra evoca un ambient nocturn i romàntic, com un passeig sota les estrelles, amb moments de tendresa i altres de dansa vibrant. Dvořák va compondre aquesta peça en només dues setmanes, en un període de gran felicitat personal, cosa que es reflecteix en la seua frescor i optimisme.
Curiositat: El segon moviment, un Tempo di Valse, captura l’esperit d’un vals bohemi, mentre que el quart moviment, Larghetto, és una joia melòdica que sembla xiuxiuejar confidències al cor.
Gaudiu del concert!